Educació amb valors humans

Aquest quadrimestre hem impartit l’assignatura de Biofísica 1 al grau d’Enginyeria Física. Hem tingut uns estudiants excel·lents. Un cop més ens podem fer preguntes com: “som professors o som educadors?, ensenyar o educar?”.

Ensenyar, una de les tasques dels professors, és comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Educar, tasca dels educadors, és ajudar a desenvolupar facultats físiques, morals i intel·lectuals, transmetre a algú coneixements, actituds, valors o formes de cultura.

No pretenem fer una discussió lingüística! La pregunta que ens fem en el nostre cas particular és: volem únicament que els nostres estudiants aprenguin física aplicada a la biologia o volem també que reflexionin sobre les implicacions humanes de la ciència i la tecnologia?

Nosaltres ho tenim clar, tenim voluntat de ser educadors. De fet, tots els professors ho som, vulguem o no. Aquell professor que presenta les ciències, les matemàtiques o les enginyeries amb la màxima fredor i objectivitat també transmet valors. La discussió o la omissió de les implicacions humanes de la disciplina que cadascú està treballant mostra determinats valors. El comportament, la forma de relacionar-se amb els estudiants,... també transmet valors.

La ciència i la tecnologia no són neutres, depèn de com s’utilitzin faciliten el progrés de la societat en una direcció o altra. En el nostre entorn proper sembla que hi ha dues maneres de fer predominants, els que volen fer ciència i tecnologia amb voluntat de fomentar el desenvolupament econòmic i els que volen fer ciència i tecnologia amb voluntat de fer créixer el coneixement en el seu estat “pur”. Hi ha una tercera opció: fer ciència i tecnologia per afavorir el desenvolupament humà. El desenvolupament humà no és tan sols desenvolupament econòmic! Com exemple, l’índex de desenvolupament humà utilitzat pel PNUD (http://hdr.undp.org/es/content/el-%C3%ADndice-de-desarrollo-humano-idh) té en consideració els recursos econòmics, la longevitat i el nivell educatiu. Com a físic hi ha un altre índex que em sembla més objectiu, tot i ser molt menys “amable”: la taxa de mortalitat de menors de 5 anys (TMM5, nombre d’infants morts per cada 1000 naixements vius, http://www.childmortality.org/index.php?r=site/map). La TMM5 és un paràmetre integrador, depèn de l’alimentació, del sistema sanitari, del nivell educatiu de les mares,.... un paràmetre molt dur però integrador.

Els professors de ciència, de tecnologia, de matemàtiques podem fer de la nostra activitat una activitat amb valors? Podem proposar que cal fer ciència, tecnologia i matemàtiques per millorar la TMM5?

Es pot fer! Però cal preparar-se prèviament! Hem d’anar adquirint coneixements que ens mostrin les relacions de la nostra disciplina amb el desenvolupament humà. Les relacions hi són! I moltes! Però cal treballar per anar aprenent de quina forma mostrar-les.

El curs que us proposem fer té la voluntat d’acostar els problemes de la salut global a les vostres disciplines!